A partir del tema Karma Police de Radiohead (i d'un texto de Friedrich Nietzche), un dia d'estiu l'artista improvisa una dansa. Càmera fixa, enquadrament estàtic, la seva habitació. Ell vestit amb uns calçotets blancs i imatges del seu arxiu personal. Un ritual particular de neteja de records emmagatzemats: potencials memòries de l'entorn immediat en enregistraments que mai es miren, excepte quan es vol compartir i oblidar.

L'artista, en el vídeo Ensayo nº1: sobre la creación, descobreix en la seva nuesa el seu territori interior, tant a través del ball com dels inserits de paisatges exteriors, a manera de sentiments: una mànega solta que es mou impulsada pel seu propi doll d'aigua, una tempesta que es fragmenta i progressa, el mar (sempre el mar com a enyorança), i un cotxe cremat que retira la policia. Tant ell, com els seus enregistraments es perceben moments d'inestabilitat. Moments que formen part d'una cerca del camí que li condueixi a si mateix a través de facetes pròpies que progressivament va descobrint.

Retirat a la solitud i perdut de si mateix, per un minut demostra el seu dret i força per a temptar empresa semblant. Anhelant, amb curiositat, veure el que veuen els altres a través del foc de les fogueres, dels moments de tensió exterior que es creuen en la seva dansa personal, en el reconeixement del seu cos, en l'acte creador. Una autoexigència feroç, donant el que pot encara sabent que no és suficient. Però en la seva creació des de la intimitat, com hem pogut apreciar en altres treballs seus, el pitjor enemic que li pot sortir al pas serà sempre el mateix.

Una lluita individual per la seva pròpia perfecció i reconeixement en la societat, on les experiències passades marquen la pauta. Un repte i retir solitari, amb el seu estimar i el seu crear; al qual mes tarda li seguirà la justícia reticent. Una silueta, la seva pròpia biografia, que mai acaba de concloure's, sempre és dubte.