Un invident està preparant-se un cafè en la cuina, de sobte algú li reclama des del saló, la seva núvia: han de parlar. La seva relació perilla i les raons són tan estranyes que a ell només li queda l'opció de fugir.

Canviant de registre, Alberto González Vázquez elabora aquest vídeo sense animació, amb actors reals i acció real. Aquesta variació li permet dotar de major credibilitt ficcional a la peça que en els seus treballs animats. La trama es fa més pròxima, quotidiana, convertint-la en un supòsit «et podria succeir a tu». Encara que sempre està l'estranyesa de la situació, la impossibilitat per a destriar el que és o no visualment indubtable.

La incapacitat del protagonista li fa fràgil i vulnerable davant el frau, per la qual cosa l'engany pren múltiples dimensions: la confiança traïda, la reiteració a pensar que aquesta sempre exposat, la frustració davant el que no pot captar… La seva discapacitat li fa sugestionable i susceptible a la falsetat, tant social com al sexual, feblesa que ella aprofita en el seu discurs. El joc està, en tot moment, en el camp d'ella que va desmuntant totes les seves objeccions. Assumeix les culpes i les retorna amb l'embolcall que tot el que ha fet ha estat per a protegir-li i que ella necessita un tipus d'ajuda que ell no l'ha pogut proporcionar. L'expressió contrària al que sap, creu i pensa bloqueja el potencial de resposta del noi renovant les seves pors reprimides.

Com en moltes de les seves obres, Alberto González Vázquez es fica en les aigües farragoses del políticament incorrecte per a sortir airós. El treball amb la ceguesa, un tema molt sensible, genera tal tensió de partida en la trama, i en l'espectador, que tot el que ve a continuació no fa més que acréixer-la. No sols ens presenta a un discapacitat sinó que la història posa en evidència aquesta discapacitat com a motor dels mals del protagonista (doble perill ètic en la societat actual de pensament net). Aquesta mateixa descaradura és el que li porta a resoldre eficaçment l'entramat i cortocircuitar el gest de l'espectador potencial.