Imatges pròpies, imatges alienes, de televisió, de vídeos, de Super8, de Píxel Cam, tractades, degradades en successives generacions i amalgamades per interferències i sorolls analògics, reinterpretades amb cortinetes i les seves vores de colors. Aquest vídeo ho té tot, amalgamat a través d'una pasta dadaista en la imatge i tambors africans en el so.

L'home del temps és una de les poques constants d'aquest vídeo (quan s'observa diverses vegades es troben més) marcant un doble sentit, la temperatura del país i el temps que transcorre. En aquesta mixtura estan dipositades multitud de fragments de vídeos del nen subliminal, a més d'imatges de quadres, instal·lacions i altres peces d'aquest. D'altra banda es troben imatges del record: amics, enemics i desconeguts. El resultat és un àlbum familiar, o de retallades, en format electrònic. Importa el mitjà, ja que el desordre d'aquest àlbum (que pot recordar a un quadern de viatges de l'artista subliminal) està conformat per cortinetes, i les seves vores de color, de taula analògica. D'aquesta manera contínuament es desplaça el centre d'atenció, la imatge perd la seva forma rectangular per a trobar irregularitats de contorn pel solapament i les distorsions, que en la cinta original s'han produït per l'erosió del temps.

Mentre sonen les lletanies al ritme de tambors, l'acció visual s'agreuja per excés, les transicions cobreixen de manera efectiva totes les possibles superfícies mòbils i les pertorbacions electromagnètiques interrompen subtilment el compàs. L'espectador es desprèn dels seus rizomes en una fusió de desenfrenament davant les hordes salvatges de l'arbitrari, els seus còmplices i hereus o qualsevol altre recurs analògic. Una dansa tribal electrònica en la qual s'intercalen els colors, les escenes, els salts, les seves evolucions i renyines, fragments embullats que deixen un pòsit d'intriga trenant-se com en un ritu xamànic de purificació.