En aquest assaig documental, Villaplana aborda la problemàtica de la “masculinitat de dona”, contraposant dues experiències: d'una banda una entrevista a Marco, transsexual de dona a home que ens narra en primera persona la seva operació de canvi de sexe i com ha afectat la seva vida; i per una altra, l'acció dragking de la performer francesa Myriam Marzouk. La naturalitat i senzillesa lluminosa de l'entrevista a Marco, contrasten amb la nocturna teatralitat de la segona per a oferir-nos dues maneres d'afrontar les construcció dels gèneres. L'elecció dels escenaris i el muntatge revisen les nocions de subjectivitat i gènere com a nocions permeables i fluides.
Aquest treball, juntament amb Retroalimentación componen un díptic que porta per títol: Escenario doble, género, DIY y feminismo que parteix de l'experimentació dins del discurs de l'activisme feminista queer.
Una vegada més Virginia ens mostra un relat obert, sàviament interromput… però els riscos que es corren amb un “discurs trencat”, que navega en el territori de l'ambigüitat creativa, sempre valen la pena… perquè ens permet penetrar “en processos de pensament diferents”, en guions que es reescriure's contínuament en la nostra ment.
És important destacar el compromís primerenc de Virgínia amb la crítica fílmica feminista, entenent aquesta teoria com un marc ampli dins del qual analitzar la representació de la dona en el discurs clàssic així com la construcció de l'espectadora. L'autora és una de les artistes més importants del vídeo i el cinema experimental espanyol. Als acostaments que ja ha realitzat a diversos “assumptes” del vídeo/film feminista com l'autobiografia, la memòria, la subjectivitat, la violència contra les dones, la posada en qüestió dels estereotips…etc afegeix ara el seu interès pel discurs Queer i Transsexual, en absoluta sincronia amb la preocupació a nivell internacional. Al nostre país, al costat de l'exemple de Virginia, el tema ha estat analitzat també des d'interessants enfocaments per altres directores com a Cabell/Carceller i Cecilia Barriga.
En el cas de Virginia, el seu coneixement a l'una del cinema i del vídeo feministes li dota d'un perfil únic. El seu treball, se situaria a cavall entre tots dos llenguatges en la línia dels plantejaments de la finlandesa Eija Lisa Athila que també conjuga totes dues narratives.
Referències bibliogràfiques:
* Carmen Navarrete, María Ruido y Fefa Vila: "Trastornos para devenir: entre artes y políticas feministas en el Estado español", Desacuerdos vol. 2, 2005, pp.158-187.
* Marta de Gonzalo y Publio Pérez Prieto: El incremento, Fundació Espais d’Art Contemporani. Febrero 2005, pp.102-105. Publicación del guión Escenario Doble.
