Un nen, aïllat en el seient posterior d'un cotxe en moviment, pregunta a una dona, que camina des de l'interior d'una fortificació de pedra cap a la llum exterior, sobre el sentit de l'amistat. Sentiments comuns difícils de comunicar a qualsevol edat. Representació d'un diàleg sobre apreciacions personals sobre l'amor fraternal, l'amistat, la por, la fragilitat i la incertesa vital, fins a la trobada de tots dos.
Els sentiments, i les seves idees, són constantment revisats per un mateix. L'ésser humà és un animal eternament insatisfet. Igual que tot acte de veure suposa una representació personal en el cervell, cadascú sent l'amistat de diferent manera. Però aquesta subjectivitat fisiològica està educada, dogmatitzada per conceptes predisposats que l'educació en societat s'encarrega d'imposar. En adonar-nos de la fragilitat de la veritat única apareix la perplexitat, la ment s'ennuvola, i un acaba sent conscient que la seva subjectivitat sentimental no és innocent. Sentiments condemnats al fracàs de no ser que un mateix es reconegui i activi flexiblement a través de la responsabilitat, respecte, cura i coneixement respecte a l'altre.
Diàleg representat sòbriament per la imatge fixa d'un nen amb cotxe que pregunta telefònicament a una dona que deambula, a través de plans fixos, per un espai interior de pedra, els accessos i el seu exterior emmurallat, en una relació de camp contracamp. Fora es produeix la trobada entre el nen i la dona immersos en una panoràmica de la naturalesa exterior de la fortificació. Aquest assaig moral analitza, mitjançant la xerrada reflexiva, conceptes de sensibilitat psicosocial esmicolant-los com a proposicions.
Estètica i ètica en conversa a través de la pausa i el distanciament en el particular. Un intent de generar experiència estètica qüestionant aspectes sensibles, amb múltiples respostes. Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto potencien una personal revisió activa cap a altres maneres de ser, d'estar en el món i de regir la pròpia vida. La crisi com a mecanisme d'evolució personal contra la veritat única. En funció de la percepció de cadascun, la seva pròpia i particular realitat.