Aquestes pel·lícules dels anys 50 van ser realitzades com a cartes de comiat per tres artistes de diversa procedència en un moment clau de la seva vida, just abans de prendre una decisió sense retorn. La primera és de Janos Lavin, un pintor hongarès exiliat a Londres que desapareix sense deixar rastre dies després de la seva primera gran exposició. La segona, de Masuji Ono, un pintor ancià del règim comunista japonès que cau en desgràcia després de la Segona Guerra Mundial i a punt que l’Alzheimer destrueixi completament la seva memòria. La tercera, del jove Nat Tate, un pintor de l’expressionisme abstracte nord-americà que ha cremat tots els seus quadres i filma aquest comiat just abans de suïcidar-se. Tots tres són personatges ficticis de novel·les: Un pintor d’avui (1958), de John Berger; Un artista del món flotant (1986), de Kazuo Ishiguro, i Nat Tate: un artista nord-americà, 1928-1960 (1998), de William Boyd. 

La peça està completament realitzada mitjançant diversos programes d’intel·ligència artificial que s’han utilitzat de dues maneres aparentment antagòniques o contradictòries: en la seva funció habitual de mentida o fake i, alhora, com a eina orientada a qüestionar el compromís ètic, polític i social en l’art.