Durant les dècades passades, les macro discoteques de l'illa d'Eivissa es van convertir en la meca de l'electrònica internacional atraient milers d'amants d'aquest so que gaudien dels petits plaers privats que comportaven. Una indústria en declivi pels nous models de turisme jove de balconing i alcohol fins al coma. Irene d'Andrés desempolsa aquest passat en un exercici d'arqueologia industrial i rescat d'uns gojos i memòries enterrades. La memòria generacional és activada a través d'un dj. que punxa música electrònica d'una altra època, en un escenari situat en les restes d'una antiga discoteca, oberts a l'aire lliure. Una reflexió audiovisual sobre l'arqueologia industrial tant del turisme com de la festa (temes en els quals la retentiva és efímera).

Fins fa poc, existia un important sector del turisme cultural enfocat a la música electrònica. En dècades passades aquest tipus de turisme cultural, va tenir un gran auge, però en l'actualitat s'ha convertit en vestigis del passat, sobretot en llocs com Eivissa. El turisme ja no és el que era, ara la seva raó entre les generacions més joves es troba deslligada d'aquest tipus de festes en un espai concret i s'ha expandit cap a zones amb bars en els quals la fi no és tant gaudir movent-se mitjançant música electrònica com beure i actuar salvatgement. Pràcticament ha desaparegut aquesta relació de desplaçament per a ballar cap a una discoteca determinada, amb un discjòquei concret i una música que fonia el pensament amb l'esdeveniment és molt dels noranta-dosmil. Això ja és una mica del passat, de fet moltes d'aquestes sales han mort o es troben en ruïnes. Irene d'Andrés investiga aquest procés de pèrdua indagant en la seva esplendor i en les raons d'abandó.

Per a documentar l'actual fallida del so balear i gairebé un quart de segle de música electrònica hedonista, Irene d'Andrés organitza una peça d'escultura viva que genera sons, és el dj Alfredo Fiorito (Dj d'Amnèsia i pare del Balearic beat) exposat entre les ruïnes a l'aire lliure, a la manera de les romanes (amb grafitis i entre les quals han crescut arbres) d'una de les discoteques (Festival Club en una muntanya de Sant Josep) i que van tenir la seva esplendor en un passat no gaire llunyà. Per a això capta les diferents zones del lloc, a la manera d'una instal·lació arquitectònica de l'enderroc, ambientant-les amb una sessió site-specific de música hedonista. Una festa de vestigis en estats alterats.