Una piqueta, una radial, fins i tot una pistola. Aquestes memòries de l'inframon comencen amb un so sec, violent, com correspon a tot acte de sostracció. Un sol tret desfà en qüestió de segons qualsevol simfonia geològica, els milers d'anys necessaris perquè les estalactites i les estalagmites es formin, centímetre a centímetre, en un subtil procés de degoteig.

Les cròniques d'aquestes destrosses travessen les imatges, sons i textos d'aquesta furada. Els escenaris que suposaven una celebració de la sorpresa, una de les mostres del poder -lent i segur- dels processos geològics, ens acompanyen mutilats. Des de la mateixa formació de la Terra, van ser tants els usos de les coves que qualsevol enumeració es torna incompleta i personal, i així i tot, resulta un alfabet irrenunciable: Recer durant l'estació del monsó. Amagatall per a qui és perseguit per les seves activitats polítiques o religioses. Calendari de basalt. Presó, lloc de tortura. Domini dels ratpenats. Salons de ball, amb enormes estalactites a mode de llums.

Unes furades canten suau, però altres provoquen calfreds. Així, amb un tremolor en l'arrel de l'espina dorsal, comencen aquestes memòries de l'inframon.