Aquesta obra, realitzada en el 2004 durant una residència a la ciutat de Genk (Bèlgica), representa un dels primers exercicis en els quals Satorre aborda, de manera frontal, l'organització i posada en marxa de processos físics complexos sense finalitats funcionals o resultats materials específics. La proposta consisteix a elaborar, amb serradures pintades, la rèplica exacta d'un senyal per a indicar la zona d'aterratge en els heliports i, posteriorment, deixar que aquesta entri en acció, és a dir, que exerceixi com a signe i indiqui el lloc on l'helicòpter ha d'emplaçar-se.

Evidentment, la liviandad del material utilitzat, en entrar en contacte amb les ràfegues de vent que produeix la nau, atorga a aquest gest el caràcter disfuncional: el senyal deixa d'existir just en el moment en què ha de realitzar la seva funció o, vist d'una altra manera, el signe, l'elecció del lloc apropiat per a aquesta acció, l'organització del succés i la minuciosa labor del dibuix esdevenen elements còmplices d'un absurd.

Així mateix, el rerefons de “H” es troba en la forma en què Satorre sol enfrontar  circumstàncies transitòries en les quals ha d'efectuar una lectura del context i dels elements sociològics, històrics, econòmics i culturals que el defineixen per a llavors produir una obra que incideixi i dialogui precisament amb aquest entorn específic. Davant aquesta situació que emmarca l'obra en qüestió i un altre treball més realitzat a Còrsega sota el títol de “My Dolmen” en el 2008, Satorre opta per assumir la impossibilitat de comprendre o entendre al context en aquest lapse de temps i genera accions o propostes que destaquen pel seu caràcter passatger, transitori i aliè, en la mesura del factible, a les particularitats del lloc.

Finalment, cal destacar que aquesta obra es vincula així mateix amb treballs com a “Espais per a recordar” i “Treball important” en tant que formen part dels primers projectes realitzats per aquest artista després de renunciar a la seva labor professional com a il·lustrador editorial. Si bé el dibuix continua present, aquest deixa de ser l'únic mitjà abordat i passa a exercir com un element concomitant als processos creatius posats en marxa.