Durant diversos anys, Lucía Harari va enregistrar amb el seu telèfon mòbil converses espontànies amb taxistes de Buenos Aires, coneguts tant pel seu caràcter esquerp com per una insospitada vena poètica. A partir d’aquestes veus anònimes, construeix un retrat satíric i fragmentat de la idiosincràsia portenya.

L’obra proposa una deriva per les parles de la ciutat, on el llenguatge es converteix en mirall i trinxera. En diàleg amb el text Instruccions personals que Paul Auster va escriure per a Sophie Calle, Parlem del temps explora l’acte de conversar amb desconeguts com a gest mínim d’humanitat compartida. Entre l’humor, l’observació urbana i l’assaig audiovisual, la peça revela un univers emocional que es desplega dins d’un taxi en moviment.

Premiada amb una menció especial a la 4a Biennal de Foto i Imatge en Moviment de Bahía Blanca (2022), l’obra també es va presentar a la Casa Nacional del Bicentenari, Buenos Aires.