La càmera de cinema, segons Levinson, és una màquina per a transformar el temps en espai i viceversa. Reduïda al seu mecanisme més simple es revela com la troballa, en aquells dies no tan obvi, de representar la realitat mitjançant un mostreig de moments o corts temporals qualssevol, d'imatges seqüencials i successives que conformen corts de realitat.

Amb el mateix títol del film dels 70 de Guy Debord, aquesta peça mostra la relació de l'observador amb l'observat des de diversos angles. L'estructura del muntatge es basa en la figura retòrica del palíndrom (una frase que pot ser llegida en tots dos sentits –dreta i esquerra- amb igual significat) igual que el títol. D'aquesta manera es realitza una analogia amb la reflexió especular i la seva simetria invertida (dreta-esquerra) i la confrontació amb aquest altre que acaba sent una projecció subjectiva. Les pautes de muntatge del cinema estructural –muntatge al fotograma, estratègies matemàtiques, musicals o retòriques de muntatge- formen les referències en les quals es desembolica el treball. La peça és una successió de fotografies, no s'ha utilitzat càmera de cinema o vídeo.