Una dona puja i baixa les escales repetidament, atrapada en un bucle de temps. L'acció es veu reforçada per música electroacústica que potencia l'ambient de cicle etern. L'autora, inspirant-se en les teories borgianes del temps com a procés mental, s'endinsa en les paradoxes entre temps psicològic i cronològic, en l'espessor del temps del somni i de la fabulació, en una obra única pel seu hipnotisme.

Sent una peça que també es refereix a la monotonia de la vida, al tediós fluir dels dies, i als rituals inconscients de supervivència vital, destaca per la seva força poètica, per la seva bella malenconia; mostrant-nos a una dona abandonada a viure… que lluita amb el seu entorn social en una carrera sense destinació, de temps suspès.

Dolores Furió és una de les artistes més interessants de la generació de creadores espanyoles que des de mitjan 90, encara amb escassos mitjans tècnics, s'endinsen en l'art tecnològic. El seu treball, hereu de l'art conceptual i dels moviments de performance dels anys 60 i 70, és de gran original en el panorama espanyol, perquè el retorn al cos i a la videoacció que es va operar des de la dècada dels 90 amb especial interès pels assumptes de gènere, va preferir l'esteticisme, l'anècdota, el kitch o la ficció, a aquest vessant més experimental i arriscada de Dolores, que prescindint de superficialitat, concentra l'acció deixant parlar a l'espai i al temps, a la geometria i a la llum de la composició i del compromís .