La Corrobla reivindica la memòria i la col·lectivitat tot rescatant i reconfigurant una tradició profundament masculina: els brindis populars. Un tipus de dites generalment recitades per homes, amb un contingut carregat de masclisme i jactància. Des d’una perspectiva etnogràfica i participativa, el treball proposa una reapropiació simbòlica i pràctica d’aquests espais i expressions populars.

L’autora es reuneix amb la seva àvia, la seva tieta i un grup de dones grans del poble salmantí de Las Casas del Conde per reformular, recitar i celebrar nous brindis. A través d’aquesta corrobla contemporània, es genera un espai d’alegria i reflexió, on les dones prenen la paraula, el vi i el protagonisme. El que comença com un exercici tímid, esdevé un acte d’apoderament que qüestiona els rols de gènere en la tradició oral i en la festa. La peça no és només un homenatge a la saviesa popular femenina, sinó una intervenció activa en la cultura: un gest poètic i polític que converteix l’acte de brindar en una eina de resistència, sororitat i reescriptura col·lectiva. Celebra el passat transformant, alhora, el present.