"En un ambient blanc, sense decoració, murmuris o roba es roden diverses escenes de contingut sexual. Als actors se'ls demana que facin el que farien si aquella fos la seva primera vegada amb la persona que tenen al costat. Les veus dels actors se superposen a manera de múltiple veu en off. Res més pornogràfic que saber el que un actor pensa mentre està actuant".

Després dels seus treballs en l'entorn (Retratos), i els límits de la sexualitat íntima i el tabú (Senxia I i Senxia II sembla lògic que Jana Leo passi a intervenir en un gènere audiovisual embolicat en tot tipus de tergiversacions. A La mano libre disposa un ambient asèptic, entre la cub blanc de l'art i la sala de dissecció, escenes pròpies d'una pel·lícula x. En aquest vídeo Jana Leo modifica la dimensió de la seva obra, ja no va d'ella i els seus afins, sinó que és un encàrrec d'una productora amb actors, però deconstrueix la seva estètica amb la netedat, un indeleble filtre blau i introduint situacions paradoxals, com una banda de so construïda amb els pensaments dels actors superposats, proporcionant un subtil desconcert. Mitjançant aquestes expansions de la seva estètica particular desenvolupa, literalment, un estudi sobre la posada en escena i imatges del sexe bé entre dues dones, noia i dos homes i dos nois, intentant provocar tant el desig així com la reflexió crítica.

La primera seqüència tracta del sexe entre dues dones. Una pensa en com hauria de començar mentre comença artificialment, superposant-se els pensaments de la seva parella que tracten sobre tenir un orgasme en espais públics, que és construir-se un espai privat entre la gent, plantejant-se que el sexe és simplement sexe, com un massatge. En la parella heterosexual, que acaba convertint-se en trio, el primer home especula sobre la seva nul·la excitació i que aquesta situació miserable és en sí un obstacle psicològic per a excitar-se. Ella cavil·la entorn dels punts sensibles comparant-los amb actes quotidians. El tercer pensa a seguir ordres, quan li demanen empalmar-se s'empalma utilitzant metàfores. La tercera seqüència tracta d'una parella homosexual, un es preocupa per les dificultats d'establir una relació sexual entre parelles del mateix sexe. No obstant això, el seu company sent que si no veu desig en l'altre, els seus actes són simple compassió. Un bucle de frustracions per totes dues parts que porten al gatillazo. Finalitzen, sense consumar, mirant al sòl retraient-se que la inseguretat d'un és el que ha perdut als dos. El que queda, l'insegur, acaba masturbant-se.

Comissariat per Fernando Castro Flórez per a la productora porno X Canal, es va proposar a quatre artistes contemporanis (Bernardí Roig, Domingo Sánchez Blanco, Enrique Marty i Jana Leo) la producció de quatre peces d'art en vídeo sobre la pornografia. Amb el títol de Por(no)pulsión, aquests artistes reflexionen, miren i actuen sobre les turbulències del sexe a través d'una pràctica extraterritorial, intentant provocar tant el desig com la reflexió crítica. Editats en una caixa contenidora de les quatre peces la seva estrena pública va tenir lloc en el Círculo de Bellas Artes de Madrid al juliol de 2002