Els rostres, els cossos, el paisatge de l'Àfrica negra s'omple de colors amb els vestits de tots els seus habitants. La Noche Navegable comença amb una cita de Hundertwasser: «Quan els colors estan envoltats de color negre brillen en la ».

Iñigo Salaberría realça el color per a deixar parts de les imatges en blanc i negre. Els detalls resplendents dels teixits destaquen sobre els cossos de dones, homes i nens que viuen diàriament prop del riu. El mercat és un punt de trobada, on els colors brillen i destaquen malgrat la precarietat quotidiana. La mirada de l'artista se centra en el fulgurant, en la composició gairebé pictòrica d'allò que està observant.

Els recursos de la tècnica d'edició videogràfica permeten convertir la realitat en gairebé una pintura en moviment. Els colors van apareixent i desapareixent, centrant la mirada de l'espectador en detalls específics: d'un mocador, un vestit o un to: el vermell, el groc, el verd…

Si a Diaro Dogón Salaberría utilitza les eines clàssiques del documental narratiu, a La Noche Navegable percebem una altra mirada d'Àfrica. Una mirada sorpresa pel diferent, que se sorprèn per la vitalitat i la calidesa de la gent .