El que, en principi, podria suposar-se un making off de l'activitat de tres fotògrafs (Shaun Irving, Richard Browse y Bea Maristany) en els seus viatges, s'acaba convertint en un descobriment particular del país que Duque recorre. De nord a sud, d'est a oest, Andrés Duque re-ensambla Espanya amb els seus múltiples matisos en una obra carregada de detalls que supera, davant les experiències quotidianes, a qualsevol estudi antropològic.

Saltant per la complexa geografia espanyola (i sense subministrar dades d'on està), Andrés Duque grava les zones rurals, els seus abandons i les seves gents confeccionant un informe d'impressions eventuals en el seu particular quadern de viatge electrònic. Dels canvis de llum en el nord verd a zones desèrtiques, entotsolat pel moviment del camió (un camió càmera de fotos i laboratori, des d'on es presenten gradualment els resultats d'aquesta odissea) o per les gents que xafardegen i on el soroll ambienti és la banda sonora, amb subtils i mutilades peces sonores. Davant el desafiament del trànsit constant, l'autor el resol estudiant l'entorn mitjançant solucions àgils de l'acabat de percebre. Cada situació és tractada de manera diferent. La complexitat quotidiana dels processos fotogràfics i de cada paratge es resolen a través d'anècdotes, matisos i pausades mirades que amaguen enquadraments inusitats, sense atzar aparent però extasiats pel descobriment casual. La plaent senzillesa d'aquest document amaga una cosa més complexa sense explicitar-lo. Interrogant-se sobre la naturalesa de la imatge redueix un llarg període d'experiències col·lectives al costat dels fotògrafs, a registres desarticulats i enllaçats per la seva pertinència en un fil conductor que travessa túnels, rius o nens corrent. La premissa és senzilla, la qual cosa li permet a l'autor contemplar d'una altra manera i realitzar un document sobre troballes en funció del moment i lloc que habiten.