Las Historias Paralelas és un assaig visual de caràcter documental, fruit de la realització d'un taller de cinema en el qual ha participat un grup d'onze joves al llarg de tot un any.
El dispositiu fílmic utilitzat privilegia la posada en escena de la paraula i la seva ressonància emocional. La constel·lació discursiva, elaborada per l'artista en col·laboració amb els protagonistes, subratlla especialment la importància dels vincles familiars, el sentiment de “doble absència” en el desplaçament migratori i l'anàlisi del procés d'activació de la resiliència.
