Dins de la sèrie de cinc vídeos sobre irlot en Lectures de Cirlot: Einai Eugeni Bonet reconstrueix visualment el poema fonètic Einai, aparedat entre pròleg i epíleg preparant didàcticament a l'espectador. L'estratègia utilitzada és la d'identificar diferents sorolls de la imatge cinematogràfica (o dels moments de no imatge) amb la fonètica. Sobre aquest fons permuta les lletres, desgranades en el poema, a través de variacions de lloc, permanència i tipografia. De manera similar treballa el so, compost per Eduardo Polonio (una de les màximes figures de la música electroacústica a Espanya), a través de sorolls cada vegada més angoixants que transmuten en veus fins a arribar al mateix càntic fonètic.

Lectures de Cirlot: Einai és una triava mimètica al rescat d'aquest poeta i teòric català. Aquest vídeo, igual que tota la sèrie, es planteja des d'una perspectiva d'experimentació en el documental subjectiu amb càrrega didàctica a través d'una introducció i la seva conclusió testimonial. El pròleg, amb el seu corresponent epíleg, són composts a través d'una carta d'ajust en el qual cada franja suporta una entrevista polifònica amb cinc íntims i estudiosos del poeta, oferint el context del poema audiovisual per a la seva òptima recepció. Aquí es descobreix a Cirlot com a compositor frustrat, «se sentia músic en cos de poeta», cerca la sonoritat en les paraules i en les seves desmaterialitzacions com a poesia fonètica. Influït pels dadaistes i el surrealisme aplica tècniques de desvirtuació del text fins a la permutació de les seves essències amb la finalitat de trobar l'ignot.