Un mar de llums, sons i lletres, entre l'ésser i no-ser sufí, dissipant-se en el líquid multicolor. Expressió audiovisual del poema de 1972 Visio Smaragdina de Juan-Eduardo Cirlot.

«Cantar-ho lenta i estàticament, sense pressa, com funciona l'univers» (J. E. Cirlot)

El projecte Læctures de Cirlot, com a sèrie de cinc vídeos, el planifica Eugeni Bonet després d'acabar la seva obra Duchamp, retard en vídeo (1986-87) encara que no seria fins a deu anys després, amb la mirada posada en les nous canals televisius i els seus potencials culturals, quan finalment ho desenvoluparia. Les seves inquietuds didàctiques es mostren en obrir l'hermetisme dels poemes en el seu (re)visió electrònica mitjançant un pròleg i epíleg que exposen les seves claus.

L'ambient i inquietuds de J. E. Cirlot en relació amb el seu poema Visio Smaragdina són compendiats per cinc barres de carta d'ajust habitades per sengles coneixedors de l'autor, contribuint a elaborar un document testimonial que afina l'apreciació del vídeo sobre aquest. Com les lluites internes del poeta en la seva relació amb el músic front la poesia, l'obligació que establia de lectura apàtica dels seus treballs, els seus escepticismes davant l'absurda realitat, la cerca de sentit fonètic i els límits del llenguatge en la seva poesia, etc.