En aquest treball Calvo transforma en una bonica narrativa visual un micro-conte que ell mateix va escriure. Tota la poètica de l'autor pot veure's en aquesta peça tan personal.

El peculiar quefer de l'artista es posa aquí al servei d'una petita història que ens porta a un espai-temps mític sol comprensible dins de les coordenades estètiques de l'autor, que brinda amb aquest treball un homenatge als indis Manhattan, tribu que va habitar Nova York abans que aquesta fos colonitzada pels holandesos.

Amb ells recrea un possible passat mític de la ciutat, en la qual en morir els xamans de la tribu una estrella amb la seva ànima queia al mar, reportant màgics beneficis a aquell que la trobés.

Quan un s'enfronta a l'obra, molt aviat percep que no és la narrativa l'element primordial per a comprendre-la, ja que, malgrat jugar amb uns decorats mínims i uns personatges construïts a partir de marionetes, la narració es va tornant part del joc visual, el qual s'enriqueix amb la delicadesa i atenció al detall tan habitual en els treballs rubricats per Calvo. La suspensió del temps i el qüestionament de les causes/efecte que ja hem vist en altres treballs del mateix autor cobren en aquest treball gran importància.

Si el temps dels contes és per definició un temps circular, mític, mes allà de la cronologia, amb aquest vídeo l'artista aconsegueix fusionar el present amb aquest passat remot i torna a recordar-nos que el passat està molt a la vora, esperant emergir, ja sigui en forma de pedra, de records o d'estrella que ha caigut al mar i està esperant a ser trobada.