Sarcòfag digital sobre la mort i les seves presències, compost per una sèrie de vanitas contemporànies des d’una concepció de l’experiència, el saber, la bellesa, l’amor o l’explotació marcada pel fet de saber-nos finits. Potser la nostra caducitat, civilitzatòria o de l’ecosistema, pot servir per a una inflexió vitalista, micropolítica, fent lloc per a l’alegria, per al de totes, per a una imatge diferent i paraules significatives.
Música: Paco Nadie
So: Juan Díaz-Peñalver Arias
