Instantània  de natura morta de taula, got, tasses en vídeo. Fora de camp col·legues conversant amb en engonals no natiu sobre drogues legals i els seus efectes, amb música de Mà Negra en l'ambient.

Aquest vídeo forma part dels retrats anònims i personals que Jana Leo realitza als Estats Units. En aquesta ocasió, diversos amics/as conversen davant la taula durant el preparatiu d'un esmorzar, abans de menjar. Com un intrús voayeur amagat la cambra testimonia la relaxada trobada. Un pla fix de natura morta composta per copa, tassa, estovalles i figura  asseguda al fons serveix d'imatge per a un debat sobre píndoles i pastilles legals, que s'utilitzen per a combatre el jet-lag, que als EUA només s'aconsegueixen amb receptes mediques, però a Espanya poden aconseguir-se en la farmàcia (encara que hi ha molta gent que li dóna talli demanar-les). Com diuen en el vídeo, aquestes pastilles, denominades Ambient, donen la sensació de treure-li a un de la seva quotidianitat per a traslladar-li a un ambient aliè. No donen ressaca, en 6 hores (algunes persones 5 altres 7) es dissol el seu efecte. Una de les noies proposa prendre quarts, només per a drogar-se un parell d'hores i continuen conversat sobre els components de la pastilla i la diferència de preu entre Espanya i els EUA per a passar a descriure sensacions amb unes altres, com l'increïble antiinflamatori que va receptar un doctor als EUA a l'espanyola, però no es recorda del nom. I d'altra banda un japonès comenta que probe a França altres pastilles grogues i blaves que se suposaven molt bones, però que al no li van funcionar.

Els interessos per la quotidiana íntima de Jana Leo es propaga cap a les relacions personals col·lectives (aquesta vegada sense sexe). En “Lunch” Jana retrata sense mostrar als seus col·legues, emigrants culturals que es troben en terra aliena, la seva quotidianitat globalitzada i chascarrillos que semblen homenatjar a William Borroughs. La conversa banal per un feliç retrobament i les diferències de la distància formen una instantània delimitada per un inici i tancament abruptes. Abans i després no hi ha més, no sabem els qui o perquè són amics, només una conversa sense la imatge dels seus protagonistes que circulen fora del camp de visió, igual que en un altre treball de l'etapa americana de Jana Leo, “Park”.