Manera 2 investiga la desviació com a gest simbòlic i ritual que produeixen de manera natural els cossos amanerats. A través de la metàfora de l’arada penetrant la terra, l’obra transforma l’acte agrícola en un dibuix cerimonial, on la línia ondulada i flexible subverteix la tradició rectilínia. Els personatges encarnen pulsions alegòriques en un paisatge fèrtil, activant relacions entre l’humà i l’animal mitjançant un llenguatge visual corb.

Aquesta obra explora les maneres com a expressions deformades del cos —amaneraments— que disloquen la norma biologistista. Cada gest es tradueix en un dibuix en moviment, una línia de fuga que es corba cap a altres formes d’existència.