Confessar aquest tipus de coses és pràcticament un suïcidi social. Durant uns segons no succeeix res, és un temps que es fa etern fins que arriba al cor, es reparteix per cada terminació nerviosa, explota i cada articulació del teu cos es mou lleugerament com amb els baixos d'un bon equip de so. El que succeeix després és pur espectacle, la performance, que fas per a tu mateix, que has conegut per internet a uns homes amb els quals follaràs tota la nit, per a la galeria, per a un antic client que aquesta vegada no et pagarà, per a una webcam, per a un centre social o un d'art. Un temps després se't baixa i tornes a una habitació blanca prestada, compartida, gestionada per un artista que pot compartir una mica del seu espai, rius, se't passa l'arròs, surts de festa i escrius un text com aquest. Más allá del espectador és una reflexió autobiogràfica sobre espais prestats, afectes i crisis personals que succeeixen més enllà de l'exposició. És també una reflexió sobre si és necessari l'«espectador» per a l'obra d'art.

Aquest vídeo bonic, amb música, és un eslam i tres balls en record d'Alberto. El primer amant de molts que va morir a causa de la Tina a Barcelona. Gravat amb l'ajuda de Gema Segura, varis interpretis anònims i amb música de Jonás de Murias i Jose Begega.

Va ser produït dins Una exposició com un ecosistema que és un projecte curatorial d'Ignacio Tejedor.