Desprendre's remitent doblement al material i l'afectiu, vinculant l'emocional amb el físic. El despreniment pot resultar un gest dolorós però al seu torn necessari, de la mateixa manera que els imaginaris del col·lapse, més enllà de representar una fi, també poden proposar nous començaments desitjats.

A Memòria del despreniment el col·lapse es mostra com l'aparició d'elements no específics que s'apropien de l'espai urbà i que responen a imaginaris col·lectius; imaginaris que revelen detalls del comportament d'una societat. Aquests imaginaris culturals es construeixen a partir d'imatges autèntiques o modificades i guarden relació directa amb l'evolució de les tecnologies de registre i manipulació de la imatge. Imatges preses o elaborades que articulen relats polítics i mecanismes biopolítics. Quin rol atribuïm a les imatges del col·lapse i que manera es justifiquen els dispositius de control?

Els elements del vídeo serveixen com a metàfores sobre l'acumulació d'informació i coneixement, així com l'augment de l'entropia o el declivi, a través d'una trama que revela els escenaris contemporanis del desbordament. En l'arquitectura dels imaginaris, el fantasiós és substituït pel possible.