Després d'un pla d'un cactus i un altre d'uns peus que corren pel desert cap a la cambra, ens instal·lem en el seient posterior d'un cotxe per una carrera del desert. Condueix una dona i al seu costat va assegut el que podria ser el seu marit, un rude granger del mitjà oest d'accent indesxifrable. La progressiva desaparició de la llum al capvespre es convertirà en un ingredient d'intriga en la peça. Parlen de cotxes, d'armes, de whisky, d'art…, però sobretot parlen (i s'emocionen quan ho fan) del desert. Un desert que, com a espectadors, tenim al voltant, però que no veiem.

Després d'afirmar, almenys en un parell d'ocasions, que ells no pertanyen a aquesta merda de l'art el granger posa l'accent en un d'aquests forats i el cotxe es deté perquè tots puguin contemplar-lo. El forat de llum es farà present com una imatge abstracta, en la terriblement bella imperfecció de la baixa definició videogràfica. Així Mohave Cruising permet, a més, una lectura metafòrica sobre el món de l'art, la sensibilitat, la creativitat… En definitiva art i naturalesa enfrontats en una senzilla estructura binària.

"Aquest és el record d'un viatge des del cor d'un desert habitat. Gent esglaiada pel color dels núvols, forats en el cel cap a un altre lloc. Un vehicle poc adequat per al lloc roda cap al rumb de les emocions deslligades: l'experiència abans del cicló." Joan Leandre, OVNI