La Fundación Rodríguez observa al Japó la cultura de la mescla a partir de la narració d'experiències d'un dj japonès, Kenako Itsura. Vagar per Tòquio és la matèria primera, les imatges, acollides sota una veu en off, reflexionen sobre una cultura estranya però comuna, la creació i el coneixement globalitzat. El títol, una picada d'ullet a un famós film que, paradoxalment, és la situació amb la qual s'inicia aquest documental.

«Tot va començar quan m'acabava de traslladar a la ciutat». (Kenako Itsura)

Fins aquí, i que els successos succeeixen al Japó, és l'única semblança d'aquest vídeo amb Lost in Traslation (Sofia Coppola, 2003). Un document sobre la cultura japonesa, la seva iconografia i el fenomen de la mescla sonora en aquest país.

«En la mudança la taula de mescles es va espatllar i no podia tocar. Un dia em vaig posar a “barrejar” amb la ràdio: fer zàping. Els resultats em van sorprendre, era com tocar amb els discos d'una altra persona: despullar-se dels propis senyals d'identitat i adaptar-se a les circumstàncies.» Les emissions recollides a l'atzar d'una ràdio donen lloc a un pla de construir el nou lounge des de la transversalitat The Fuck Listening Project. Basant-se en l'atzar, la provisionalitat i la sorpresa tant la Fundación Rodríguez com el seu narrador omniscient desgranen una frenètica societat de caos ordenat observant, principalment, els fenòmens culturals que circulen per sota de l'oficialitat. Una mútua influència de l'entorn en les persones i viceversa genera el coneixement, influències que en l'actualitat s'expandeixen a escala global. L'entrevista acaba declarant, Kenako Itsura, que possiblement tot ja aquesta dita i la suposada creativitat és, avui dia, pur pastitxe, simplement una qüestió estètica.

L'estructura de nodes que va començar a projectar la Fundación Rodríguez a partir del seu taller TESTER (2005) dóna al Japó amb un dels seus primers fruits videogràfics. Les connexions complexes donen una nova idea d'emissió horitzontal i descentralitzada on qualsevol pot ser productor / receptor de continguts no normalitzats. Connexions casuals entre punts distants Una reconfiguració al·legòrica concorde als temps cada vegada més digitalitzats de la cultura actual on es compleix la premissa “res és per sempre” i el valor està en funció del seu ús per part dels altres.