Sinopsi I: Perrolobo (Lycisca) proposa un recorregut fragmentat per la Vall de Carranza; un concurs de raça de gossos de presa, una màquina de munyiment automatitzat, el so del caragol de mar amb la qual un pastor espanta al llop o una cova turística descoberta durant l'explotació d'una pedrera, són alguns dels elements que estructuren la pel·lícula. A través d'un exercici de paisatgisme de les relacions destaca les llums i ombres d'una realitat en procés de canvi, on parlar de domesticació és tan inoportú com parlar de puresa o estat natural.

Sinopsi II: Hi ha una cosa profundament "originària" en aquesta pel·lícula: Origen de la història oral, origen de l'espècie, origen de la naturalesa, origen, fins i tot, del cinema. Perquè, què més fa falta per a iniciar un relat que l'udol nocturn d'un llop? A partir d'aquest so primitiu, tot és possible. "Lycisca" remitent en primer lloc a una espècie híbrida: la del gos-llop. I a mesura que la pel·lícula avança, van sumant-se capes i històries, i la idea de l'originari-original, del pur, es transforma en una altra cosa, com succeeix en tot bon relat. Del que es tracta és de barrejar: sangs, espècies, relats, imatges, sons, pel·lícules possibles i records de la vall i mines de Carranza (Biscaia). Fins a arribar una altra vegada a la nit, a l'udol, al llop. Muybridge hauria somiat amb poder fotografiar les potes d'un Canis Lupus en moviment. Aquí el somni es fa realitat.