Aquesta animació digital dibuixa un món futurista en el qual els éssers humans que viuen sota l'aigua dediquen la seva existència a contemplar a un peix. El treball que parla de l'absurd de la vida, de l'impossible que resulta sortir de l'extenuant activitat quotidiana, despertar-se, vestir-se el casc i vestit híbrid, ser testimonis d'un peix al costat de la teva parella, veure'l nedar i dormir (o criogenitzar-se). D'aquesta forma Cabaleiro segueix fidel a la seva estètica minimalista, d'espais blancs, escassa comunicació i música tecno.

Amb aquesta proposta entenem el cosmos que amb els seus vídeos construeix Cabaleiro i té molts dels components que després i per separat podem veure en altres de les seves obres. La seva obsessió per comprendre l'irracional i nimi de la vida quotidiana es barreja amb la seva fascinació per elements com el casc, el ciborg o en aquest cas els peixos. Aquests i la seva curta memòria són introduïts com una metàfora de l'escassa probabilitat que tenim de retenir tota la informació que consumim, en una època caracteritzada per l'ús ràpid, la capacitat de recordeu és un incomodo apèndix llegat d'una fase prèvia de l'evolució que ara resulta un emprenyament, no és possible ni necessari recordar tot el que un veu, sent i llegeix.

D'altra banda Cabaleiro ens presenta a uns personatges que dediquen el seu temps a l'observació pura, a veure però no per això comprendre. Consumir visualment es converteix d'aquesta manera en un exercici apolític, en una acció inconscient, absorbir sense processar. Aquest treball de nou aprofundeix en la percepció que té l'artista de l'esdevenir de l'ésser humà contemporani.