A través de tubs d'assaig, pipetes i altre instrumental científic s'accedeix al quiròfan de la memòria, a partir d'aquí les imatges i paraules que romanen fragmentades en el record es recompondran expressant coherències imprevisibles. Clemente Calvo en aquest somni utilitza els recursos de la imatge plana fent-la col·lisionar en micro poemes visuals, en un homenatge als experimentadors audiovisuals.

Clemente Calvo s'enfronta amb diferents grafies on la paradoxa i el desconcert s'orienten cap a significats contrariats. Juga amb la claredat relativa dels elements per a originar impressions, collages i textos que reconstrueixen reminiscències d'instants poèticament juxtaposats, qüestionant el sentit provisional de la memòria, que semblen provenir dels ensomnis que l'anestesiat processa amb els seus records més recents.

Mitjançant el so recrea ambients angoixants (d'aire i tambors) afegit a un efecte de strobe superposat duplicant el rastre del frame anterior (dissolent-se com a petjades de la imatge, ressons) i que, al seu torn, són reproducció de la reproducció, Clemente Calvo desenvolupa subtils laberints que es comuniquen amb el sentit surrealista de micropoemes com: «bosc cremat reapareix», «revolució silenciosa contra les infeccions» o «gaudeix fins a les medul·les». Cirurgia mental de la qual resulta una pluralitat estímuls mentals on cada fracció construeix la unitat.

El treball en vídeo de Clemente Calvo és una mostra de la seva exploració personal sobre el com i perquè de la plàstica i poètica del suport fílmic a partir de la pràctica de taller, com un rellotger. Aquesta peça prolonga les seves recerques arqueològiques sobre el passat de l'experimentació formal en cinema. En aquest vídeo treballa amb els fonaments de la il·lustració, fotografia i text imprès a diferència d'anteriors obres com Pintando el Celuloide (on literalment pinta el cel·luloide per a ser projectat) o Videolightwork one (capturant els deixants de llum que apareixen en la nit). Quiròfan de la memòria gira al voltant de les característiques de la imatge analògica, per a no oblidar els seus assoliments en l'esdevenidor reciclatge digital.