Shelter és un assaig videogràfic en forma de correspondència, en el qual la construcció de refugis en la naturalesa (precàries arquitectures que servirien a penes per a sobreviure una nit en un entorn hostil o desconegut), serveix d'excusa per a iniciar una conversa sobre qüestions com la traçabilitat i la cardinalitat, la tècnica i el temps. Shelter explora les formes que pren el pensament emergent com a configuració material, encara que sigui sol gest o paraula o matèria fònica, per molt efímera que aquesta pogués semblar.

A escala formal el vídeo consisteix en la concatenació de diferents capítols o càpsules corresponents al registre de la construcció d'aquests refugis, situat cadascun d'ells en un emplaçament diferent. El treball de construcció d'aquestes estructures o simples cobertes, com a gest d'assentament provisional en un lloc, serveix com a excusa per a desenvolupar un text en el qual s'aborden qüestions que van del personal al polític, de l'anècdota a la descripció o al plantejament abstracte.