Aquesta peça realitzada per al programa expositiu Arte en Sitio, presenta una sèrie de set contes que els realitzadors Jaime Vallaure i Rafael Lamata han confeccionat al costat d'un grup de presos de la presó de Carabanchel. Aquestes històries, algunes escrites pels presos mateixos i unes altres per autors reconeguts com poden ser Cortázar o García Lorca, són llegides i interpretades pels reclusos i reflexionen sobre la llibertat, la vida, l'avenir i la sort.

El vídeo, que es va presentar a la mateixa presó de Carabanchel, aconsegueix que un petit grup de presos que pertanyen al grup de teatre de la presó puguin escapar momentàniament de la seva realitat, presentant en casos retrats crus i directes de la seva existència, de les seves preocupacions i d'un present dur i sense concessions. Aquests testimoniatges es barregen amb contes populars o històries prestades, que en aquest context, es tornen contundents vehicles expressius al servei d'aquest peculiar grup d'intèrprets.

Cadascuna d'aquestes històries es construeix barrejant imatges del mateix centre penitenciari amb altres extretes d'anuncis, documentals, o d'escenes interpretades pels reclusos. Cada treball es presenta amb un registre diferent, però comparteixen una contundent veu en off que condueix i vertebra cadascuna de les diferents narracions, fent de cadascuna d'elles una aportació particular i diferent de les altres.