Buenos Aires, desembre de 2001. La crisi social se suma a la personal. Des del confinament, Javier Olivera descobreix assajos, posats, cossos que observa des de la finestra del seu pis. Per a l’espectador, lluny de la connotació sexual d’un exercici voyeurista, aquelles figures calmen l’angoixa amb les imatges que regalen sense saber-ho. I així, com la lluna que continua existint durant el dia, els assajos de la dansa que s’està gestant ja irradien bellesa.
Imatge: Javier Olivera
Disseny de so: Luis Marte
