Imatges de l'oci —enfocant i desenfocant fotos de viatges mentre sonen fragments de notícies ("feixisme" és una paraula recurrent)—, anuncis de platges, noms de diferents països, possibles destinacions turístiques (encara que no es corresponen els noms de les nacions amb les imatges de les revistes), "i... el sol", el Rei va de caça i... (pausa per a la publicitat) Nena amb un arma, anuncis de premsa, moviment de càmera sobre les pel·lícules antigues, i la inevitable Marilyn Monroe.

Com a cec seguidor d'instints com queda demostrat en els seus vídeos Tailors, C.H.A.O.S., Nylon, Whisky... i Anitia, José Manuel Palmeiro es desmarca en Sonora partint bàsicament d'exploracions, càmera en mà, sobre revistes. Els continguts perllonguen les idees apuntades en els anteriors cap al relax de les utopies de paper couché. Comparat amb aquests Sonora és una nana.

En un suau sopor visual va desenvolupant derives mentals de llocs coneguts, i anhelats de remotes destinacions vacacionals, a través de les revistes i fullets d'agències de viatge amb les seves prometedores fotografies en color, que van apareixent entri desenfoquis, anhelant paradisos efímers. Des de la boira, les imatges es van enfocant —fins a concretar el motiu i tornar a desenfocar-se—, succeint-se en associacions encadenades. El continu generat per les diferents destinacions, intercalats per imatges de desig, i preguntes de la publicitat —el valor documental de la qual és mínim—, esquiva qualsevol palpabilitat. Processos de reconeixement i alienació entre capcineigs somnolents en el qual el mateix vídeo participa dissolent el contingut en el no-res mediàtic, de manera que el que es veu a cada moment mai perd el seu misteri. Dels paratges turístics, i els llocs que apareixen en els titulars dels periòdics, es va desplaçant cap als reclams publicitaris fins a desvetllar la fotografia del Rei d'Espanya i col·legues amb escopeta en mà davant un senglar mort. L'apropiació de l'exageradament banal, típic, actual i folklòric li permet evadir-se en el llunyà, estrany, i sempre exòtic des de la comoditat de la llar, com un adulador immòbil. Uns processos de distanciament i relativització del desconegut, el diferent, l'incontrolable, de l'impacte d'experimentar el cas estrany per generar un pensament influït tant pels mitjans audiovisuals com per la memòria.