Buscant parodiar formats televisius i el seu paper en la construcció de les identitats dels espectadors, Supercampeón recrea el típic programa infantil en la línia de Barrio Sésamo, en el qual el presentador és un ninot de feltre encarregat de mitjançar entre els diferents continguts. En aquest cas, el conductor de l'espai és el ninot Mr. CD Eyes – un dels alter-ego de l'artista- que es disposa a entrevistar al músic Genís Segarra, component de Astrud.

Però tot el que és complaença i superficialitat en els episodis que acostumem a veure diàriament en aquests programes, aquí es converteix en tensió i incomoditat entre els personatges, doncs Genis no sembla disposat a acceptar el cúmul de tòpics sobre la joventut que Mr. CD Eyes vol imposar sobre ell. El músic, apareix a més, amb una vestimenta extravagant, difícil de quadrar amb la imatge estereotipada que el presentador vol presentar de la joventut com a font de felicitat i modernitat.

L'obra aconsegueix una àcida crítica a la imatge tòpica que sobre la joventut els mitjans de comunicació construeixen. La joventut, més que mai, s'ha convertit en una noció manipulable, superficial... en una marca de consum desposseïda de tota la seva càrrega de rebel·lió anti-sistema.

Carles Congost treballa en diferents mitjans per reflexionar sobre els processos de creació i producció de les obres artístiques i la manera en què s'imbriquen amb la vida. Els seus referents estètics provenen de l'univers pop, de la música popular, de l'estètica de masses, del video-musical, de la sèrie B, i de la cultura televisiva. La seva obra analitza les trobades entre alta i baixa cultura en expressions artístiques que van del disseny a la música i de la moda de les subcultures juvenils o la indústria publicitària.