La dualitat de la unió dels complementaris es manifesta emocionalment convulsa en aquesta representació de la intimitat oculta. La protecció del personatge ritual allibera a aquests monstres de la seva aparença real. Després de la imatge, dos éssers atrapats en la immortalitat icònica, ens desplacen a una altra realitat existencial. Aquest públic de l'altre costat ens observa entretingut mentre intentem desxifrar allò que els manté captius.

El plàstic i l'interior, es relacionen en una narració melodramàtica hipnòtica. La matèria del llenguatge primitiu, en el més físic, trobada d'un cos i forma que s'expressen en el mateix temps i espai. La seva profunditat invisible manté activa la sensació en primer grau. Tot ocorre en el contacte, sota el plec de l'epidermis.

El lloc de l'espectador ja ha estat pres pel succés que va ocórrer en el passat. En el mateix lloc que ocupa qui mira l'escena en cada instant diferent.

Univers inestable de paisatge emocional del qual només podem veure alguns signes fragmentats latents. Un sentiment inquietant que reacciona a situacions exteriors, que reboten entre realitats, com un mirall reflectint-se sobre si mateix.