Amb cada projecte la Fundación Rodríguez dissenya una samarreta. Després d'onze anys és necessari revisar-les, i revisitar-les. Per a això les hi van llevant del cos (capes i capes de tela sense arribar a veure mai pell) i les disposen sobre una paret blanca expositiva adherides amb cinta de carrosser (bàsica per a l'art contemporani).

«Una constel·lació dels projectes Rodríguez». (Fundación Rodríguez)

A partir de 1994 l'aliança entre els artistes Natxo Rodríguez i Fito Rodríguez (amics sense ser familiars) ha sincronitzat la producció d'art amb la gestió de projectes culturals. Meditació i acció sociocultural com a extensió de la seva producció artística investigant i innovant en les condicions de producció, difusió i distribució cap als nous formats i el coneixement lliure. El mutu diàleg amb els receptors i emissors de la cultura els ha portat a ser reiteradament crítics tant amb la seva obra com amb la cultura i societat del seu entorn.

La seva activitat ha progressat a través de projectes puntuals i multitud de col·laboracions com SSEAC, FR-DZ, Intervenciones TV, Arte y Electricidad, "el vídeo vigilància com a gènere", TESTER, "mapes per a la desorientació", Habbo project, etc. Amb tota aquesta història de la Fundación Rodríguez, damunt els seus actors al món real es van despullant de diferents samarretes, dues per projecte, i col·laboren entre si en col·locar-les sobre el mur de Trayecto Galería. Cada projecte / samarreta / seqüència porta una banda sonora i un moment previ al despullament per a la reflexió. No expliquen de què es tractava cada projecte, sinó que presenten les seves restes incentivant la memòria dels qui els han seguit. No només és un exercici expositiu sinó una acció meditabunda i alegrement sòbria.

Sempre aprenent, cada peça / projecte és una experiència, una excusa per seguir indagant en les bretxes de la cultura actual contra la seva banalització. Idea i acte com un procés retroalimentat, com un permanent diàleg. El corporativament establert pels cercles de burocràcia és només un al·licient a transgredir mitjançant una ideologització, no exclusivament política, de la pràctica artística i cultural.