Aquesta obra és fruit d'un treball de col·laboració entre l'artista, el West Cork Arts Centri i la comunitat de Sherkin, una petita illa situada al sud-oest d'Irlanda que, l'any 2007 tenia una població de noranta habitants. El vídeo documental realitzat amb un parell de càmeres d'afeccionats i operadors no professionals oriünds de Sherkin registra la forma en què Satorre, després d'una revisió de la història local, va involucrar als habitants d'aquesta localitat en una sort d'homenatge pòstum dedicat a un jove pescador de nom Barry qui, de manera prematura, havia mort l'any 2002.

Per comprendre o tenir almenys una idea del context històric i social que envolta a aquesta peça resulta oportú assenyalar que l'illa en qüestió està situada a la zona geogràfica més afectada per la fam de 1845. La tragèdia va ocasionar milers de decessos i va obligar als supervivents a emigrar en massa. En un lapse de cinc anys, la població d'Irlanda va registrar un descens de més de dos milions d'habitants.

La col·laboració proposada per Satorre presenta com a punt de partida el fet que la furgoneta que Barry conduïa per desplaçar-se en Sherkin es trobava exactament en el mateix lloc on ell l'havia deixat per última ocasió. I no només això, a l'interior del vehicle romanien –cinc anys després de la seva mort- objectes personals com els seus utensilis de pesca, la seva tassa de cafè i les claus de l'acte posades. Conjuminat a això, al pas del temps, la furgoneta s'havia convertit en una espècie de cenotafi, de monument públic local on els nens assistien a jugar i amb un inavaluable valor simbòlic per a la comunitat. Per això, malgrat el seu precari estat que fins i tot va esdevenir perillós pels qui solien utilitzar-ho, el vehicle havia esquivat en diverses ocasions la destinació de tot cotxe abandonat en un país de primer món: el desballestament.

El projecte es va desenvolupar de la següent manera: Satorre va efectuar un considerable nombre de viatges a l'illa durant un període de cinc mesos. Aquestes estades li van permetre conviure de prop amb la gent de Sherkin i gaudir, a poc a poc, de la seva confiança i complicitat. Aquesta circumstància es va traduir en la conformació d'un equip de treball integrat, bàsicament, per familiars, amics i coneguts de Barry. L'acció col·lectiva per dur a terme l'obra i homenatge consistia a desplaçar la deteriorada camioneta, primer amb una grua i després amb vaixell, fins al taller mecànic més proper. Durant un mes, el vehicle va ser reparat dels seus components bàsics (motor, llandes, xassís, etc.) i, una vegada fet això, es va poder tirar a caminar de nou compte per realitzar un últim trajecte i tornar en circulació al lloc on hi havia estat aparcada per un lustre. Pocs dies després d'aquest succés la furgoneta va ser retirada i portada al desballestament.

De tal forma, Satorre cimenta l'acció en un raonament absurd a través del com impacta no només el record d'un personatge com Barry sinó el de totes les persones que al llarg de la història han emigrat de l'illa i empatar-ho amb la pròspera situació econòmica que va experimentar Irlanda durant els primers anys del segle XXI. El mitjà d'aproximació és el trasllat i manipulació d'un automòbil, mirall de tot context social contemporani. A més del vídeo, l'obra està articulada per un storyboard, un text explicatiu i documentació de diversa índole.