Les terres rares marquen la materialitat del nostre temps. Aquest grup de metalls, denominat així per la dificultat amb la qual es trobaven en el moment del seu descobriment, són presents en gairebé tots els dispositius tecnològics que defineixen la nostra vida quotidiana: des de les pantalles dels mòbils fins a les bateries dels cotxes elèctrics. Components clau d'un món cada vegada més digitalitzat, les terres rares són el leitmotiv d'aquest videoessaig, que desenvolupa, a través d'una visió atenta al lloc d'origen de l'autora, una reflexió poètica entorn del paisatge i a la mirada que el configura.

Enmig de paisatges lligats a la intimitat, emergeixen imatges satèl·lit de la mina de terres rares més gran del món, en la seva pròpia materialitat digital, amb una qualitat gairebé pictòrica, donant compte de la delicada relació entre bellesa i destrucció. Al seu torn, el Campo de Montiel apareix com una terra estranya, des de les ombres de la despoblació, amenaçat per una possible mina de terres rares que podria portar-lo a la seva completa devastació. L'estranyesa és la sensació que ens acompanya des de Bayan Obo, a la Xina, fins a l'altiplà manxec.

Però no oblidem que l'estranyament és la condició essencial de tot paisatge. La mirada que es torna sobre un lloc al qual ja no pertany i que a penes reconeix, que observa allò un altre que no és ella mateixa; aquesta mirada sorgeix sempre des d'un procés de separació. La distància que genera la nostra mirada sobre el món és una zona perillosa habitada per fantasmes amb capacitat per a crear noves realitats. Aquesta manera de mirar, la que genera les tecnologies del territori, però també els records i les emocions, pot ser creadora, encara que també letal.

Tierras raras és el retrat d'un exterior: l'altiplà, però també d'un interior personal travessat per aquest paisatge de secà; i una esquerda, una ferida o una mina que marquen el trànsit de l'un a l'altre. Una cerca inconclusa, un desplaçament impossible que, com una cinta de Moebius, acaba sempre confonent l'endins amb el fora.