Todas las aves viajan hacia el sur és un curtmetratge construït a partir de fotografies de l’arxiu familiar de l’autora. Mitjançant una narració en primera persona, l’obra reconstrueix les vivències vinculades al procés de despoblament de l’interior de Castella durant els anys setanta, així com l’exili forçat que moltes famílies van patir com a conseqüència de les polítiques colonials del franquisme. A través de l’entrellaçament de relat i imatge, el curtmetratge s’endinsa en la memòria d’un territori ferit, gairebé desaparegut, on el record persisteix com un eco traumàtic.

Les imatges, fragments d’un passat relegat a l’oblit, emergeixen com a vestigis arqueològics: restes silencioses que donen testimoni d’històries personals i col·lectives esborrades pel pas del temps i per la violència de l’abandonament. Tots els ocells viatgen cap al sud exalça la necessitat de l’arxiu per reanimar allò que semblava extingit. Una recerca íntima per reconstruir el sentit de pertinença davant el buit que deixa la desaparició d’un paisatge, d’una comunitat, d’una llar.