En el so, un mantra recitant colors en funció dels objectes o éssers que els porten. En la imatge, una mà desplega i repassa fitxa per fitxa un catàleg de colors per a la impressió (Pantone o pantonari) les referències de la qual han estat modificades amb les idees que es van nomenant. Les seves diverses associacions entre color i concepte presenten un viatge hipnòtic per les diferents accepcions. L'espectador en la seva ment és capaç de visualitzar tant els motius com, fugaçment, els moments en els quals va percebre cada color nomenat.

Utilitzant una senzilla carta de colors de paper (i modificant els seus noms), Eugènia Bàlcells aconsegueix operar en l'espectador un canvi subtil en la seva percepció del procés plàstic. Les pàgines d'un catàleg cromàtic giren, com una roda en sentit contrari a les manilles del rellotge, acompanyades per la lectura pausada, una recitació que va puntualitzant éssers i objectes, fins a explorar un nou sentit intens i contemporani del pictòric. En aquest vídeo la pintura no és imposada sinó recitada. Les accepcions atorgades a cada mostra progressen pausadament com si anés una successió de quadres monocroms encara que, a diferència de l'habitualment observat en aquesta tendència pictòrica, cadascun porta una imatge provocada per la paraula, o denominació, i que pren forma en la imaginació de l'espectador ampliant la seva percepció de la realitat.

Alliberant a la ment del flux de pensaments que la confonen, com el poguessin ser una carta de colors, aquest mantra de conceptes recitats sobre diferents colors aconsegueix que l'espectador accedeixi a un estat de profunda concentració, gairebé d'hipnosi, una il·luminació evocadora. La roda tàntrica, girada suaument, permet accedir al món de la pintura, habitualment tancat en si mateix, per la porta de darrere: a través de les mostres del color, convertint l'acció plàstica en un procés de coneixement espiritual. La fascinació i suggestió d'aquest treball produeix una placidesa similar a la qual arriba quan es contemplen les flames d'una foguera, o la contemplació espacial que succeeix davant els canvis de llum d'una vidriera, una pintura en moviment.