A partir d'una dissertació, amb dibuix animat en flash, sobre la figura del director de cinema Alejandro Amenábar es dóna una visió crítica del cinema i de la posi fingida utilitzant tòpics de les pel·lícules de gènere.

Des del llunyà orient, Amenábar amenaça. La seva propaganda a favor de l'eutanàsia acaba afectant-li i sobrepassant-li, en oferir a qualsevol una mort dolça (encara que no és gai, només és un truc). Amb humor àcid Alberto González Vázquez elabora una barroca ficció sobre la fama i la perversió que té aquesta en els individus.

La desqualificació d'un personatge públic, «vaig triar a Amenábar per una conya amb la meva germana», li permet posar en dubte la sinceritat o bondat aparent de qui es mostra constantment en els mitjans de comunicació, atorgant-li a l'autor l'oportunitat de desenvolupar motivacions i accions per al seu personatge en multitud de variacions a través lliscaments del passat d'aquest. Amenábar apareix amb un comportament fugisser, agressiu i provocador la frustració del qual transforma a la mort com el regal més gran d'amor... Situacions híbrides i incertes, motivacions aleatòries i una identitat heterogènia fan passar al personatge d'Amenábar de ser un pardillo a un violent ninja per la gràcia de l'eutanàsia.

La burla ve des de lluny, des del seu anterior treball Un día con Amenábar, en el qual es presentava al director de cinema com un envanit babau obsessionat amb la seva musa Nicole Kidman. En aquesta ocasió aparenta el personatge una major enteresa en aparèixer practicant arts marcials amb una esvàstica tatuada en el seu tors. Un testimoniatge paròdic que es va transformant en un violent thriller carcerari. Des de la lluna tallada de Buñuel fins a l'estètica yakuza/nazi del començament de la cinta, va desgranant situacions tòpiques del cinema fins a l'absurd.