Filmació en cel·luloide d'imatge-vídeo (prenent les imatges d'un monitor) muntada sobre pel·lícula. Les latències causades pel canvi de format i els seus desenfoquis activen mecanismes de trobades i ocultacions. Viatge a través de diferents superfícies urbanes fragmentades, desvetllant situacions aparentment clandestines, creant interrogants, tensions en el succeir visual i sonor.

«Al principi, el govern britànic va comunicar al públic que les explosions eren causades per canonades de gas defectuoses». (Coet V2, Wikipedia)

V2, el títol, remitent inconscientment al famós coet alemany que en la segona guerra mundial va fer estralls entre la població londinenca (Vergeltungswaffe 2 o arma de represàlia número 2). Primer míssil balístic, la falta del qual de precisió no servia per a objectius militars, va ser llançat des dels litorals francesos contra la població anglesa tant per generar la desolació més gran possible com per esfondrar la seva moral. Un terror quotidià la base del qual era la aleatorietat del seu impacte.

Les imatges de vídeo en blanc i negre que Eugeni Bonet reprèn (transferides a pel·lícula super-8 perquè al seu moment no li era possible editar-les en vídeo) participen conceptualment d'aquesta aleatorietat de l'impacte. Són microtrobades amb la ciutat, les seves superfícies, objectes, no llocs i habitants anònims on el desenfoqui, tant òptic com de moviment, serveix com a pauta sintàctica o artefacte de fragmentació.

L'espectador és arrabassat per una sensació d'inseguretat, temor a la pèrdua del control, dificultats per pensar o concentrar-se, en veure's traslladat per la imatge d'un lloc a un altre sense una finalitat determinada. Les palpitacions visuals, la intranquil·litat motora, el tremolor, els sorolls (incrementats per un so ambienti en constant reverberació) aconsegueixen paralitzar a l'espectador. Atret per la seva participació com a tafaner, a través de l'abstracció de fragments de vida, ciutat i superfícies oposades, experimenta una situació d'ansietat visual davant allò que se li escapa, que no pot assimilar: signes sense subjecte, sense formes definides, que li obliguen a depurar la seva percepció referencial fins a la completa divagació de la ment, doncs tot el que és concret pot haver estat abstracte en algun moment.