Cinema enfront de vídeo, vídeo enfront de cinema, dues persones es filmen i projecten en paral·lel, dues mirades subjectives, el recorregut de casa fins a la sala d'exposicions, o de jocs, en temps de festes de Vitòria. Una reflexió sobre els dobles diferents, les percepcions paral·leles i la estereoscòpia des de la traducció, des de dues boles, des d'Hernández i Fernández, dos trens, les cadires de quatre potes...

Cadascun observa a la seva manera, cada càmera és testimoni de la història de l'altre i, així mateix, intèrpret de la seva pròpia, narrada per si mateix a través del que observa, del que li crida l'atenció. Un recorregut construït mitjançant aguaits i vigilàncies a l'altre, creus entre tots dos, interseccions, carrerons, marges, corredors, bifurcacions, cadires potes enlaire, diverses joguines i dues boles sobre dues caixes de fusta que, a manera de signe de puntuació, són col·locades la vermella al costat de la bola blanca. Onades de dos elements trenats, una pràctica de la filosofia de l'encreuament col·laboratiu que aporta repetició, des de la dualitat que no identitat ni clonació, i les seves mútues diferències.

Per treballar en parella cal tenir ganes de jugar, en funció de qui és el company i què és el que es vol fer. Els malentesos són habituals, un treball de diàleg constant: codificació / decodificació que recomponen els fluxos de treball. En aquest cas és una experiència concreta afirmativa barrejada dialècticament i excloent la tendència a polaritzar (ni blanc ni negre) induint la desaparició d'un nucli director en favor de la troballa per col·lisió. La reciprocitat dual deixa a un costat altre tipus d'accions que posen en dubte el concepte romàntic de l'obra com a creació exclusivament individual, una relegació paral·lela de l'ego i les finalitats individuals. Com escrivia Deleuze: «el d'interrogar als esdeveniments que ens forcen a pensar i el de crear pròpiament esdeveniments que orientin al pensament».