Un cuiner d'èxit amb sida. Malaltia que planta en els plats que van degustar les persones que li cauen malament (encara que no els conegui). Però, encara així, la seva cuina és tan excel·lent que segueixen anant clients a menjar. La gran tensió, i incitació, és si el plat que serveix porta o no sida. D'altra banda sura una pregunta el client sempre té la raó?

«Les millors coses de la vida són gratis. Per exemple: la SIDA». (Alberto González Vázquez, Twitter, 31.08.2007; 05:06)

Sobre diferents papers blancs els personatges, un cuiner i el seu client, són dibuixats a llapis. En la seva animació (fotografiant paper a paper) es potencia el suport a causa que en funció del to de veu s'arruga més o menys el paper. D'aquí es pot deduir que el diàleg entre tots dos no és per res tranquil. El rol dominant ho porta el cuiner que interroga al client i imposa la seva voluntat. S'estableix, en breus moments, una relació de dominació-submissió on es van invertint els papers a mesura que el progressa la conversa.

«Señor, respondió Sancho, que el retirar no es huir, ni el esperar es cordura, cuando el peligro sobrepuja a la esperanza.» (Miguel de Cervantes Saavedra, Quijote)

El punt de partida podria ser la gallardia del perill. Davant un desafiament, el submís doblega fàcilment la seva opinió fins a accedir a un patiment i mort segura. L'amenaça quotidiana de la sida és utilitzada com a arma llancívola, com a element de coacció. La seva lluita dura el que un sospir en el vent, l'amenaça es converteix en festeig. Davant la rèplica autoritària es desmunta la disfressa veient-se a si mateixos com a feble i freturós de suport. L'individu agressiu és despullat amb poques objeccions demostrant que tota la seva arrogància ve donada per un profund sentiment de solitud (que, al seu torn, ha estat alimentat per la seva agressivitat). Una situació d'irritació i frustració que portada a l'absurd apareix com a broma però que amaga l'amargor de l'existència en la qual es troba el subjecte malalt.