La Virgencica va ser un poblat experimental construït per a allotjar a les poblacions desplaçades després de les inundacions de les coves del Sacromonte a Granada l'any 1963. Els arquitectes van projectar un sistema prefabricat d'aspecte futurista que pretenia ser una interpretació moderna de la cova. La barriada resultava així una espècie d'avantsala a la modernitat que suposarien els blocs de pisos en altura dels polígons d'habitatge.

Aquest treball parteix d'una relectura d'aquest procés, recreant, no ja la Virgencica, sinó el record de la Virgencica. S'invoca així el volum d'un dels mòduls amb el record de la família Rodríguez-Amador, un record de laboratori, o el laboratori d'un record que, juntament amb l'equip de Torreón Arquitectura i altres col·laboradors, es va dur a terme en forma de festa, de ritual, des de la construcció a la demolició, des de l'aparició fins a la desaparició, com una imatge vivent, amb la mecànica de les processons de Setmana Santa o com Ant Farm en «The eternal frame».

El projecte recorre un camí en el sentit oposat a l'esmentat per Guy Debord en «La sociedad del espectáculo»: si tot el directament experimentat s'ha convertit en una representació, fer de la representació una mica directament experimentada.