Un pis nou, un espai sense moblar, sense records, sense presències. Una parella que s'enfronta i esquiva la mirada. Que traça els seus espais de convivència acordada. Una parella que parla sense moure els llavis. La telepatia és una ciència imperfecta, per la qual cosa no sentim (llegim i veiem) no tracten de comunicar-se, sinó d'expressar el seu dolor i llunyania causats per les obligacions socials, el treball i els diners, en un pis nou, un espai sense moblar...

El treball de Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto parteix de la reflexió social des del personal, l'íntim i el quotidià. A través d'accions, objectes, textos i vídeos lluiten amb les armes de la poètica per un canvi positiu en l'individu i que aquest contamini a la resta. La netedat dels seus treballs evidencia una postura en la qual l'art és un mètode sensible de recerca analítica, al marge d'expressivitats formals. Aquest vídeo és un clar exemple de consciència crítica pròpia a través de l'art: una expressió dels invisibles condicionaments pels quals hem estat educats. A través d'una proposta sòbria d'experiència artística (i d'un preciosisme en els enquadraments, tant dels espais buits com dels moments habitats) existeix la utopia de modificar a la persona, almenys de pensar-se com tal com ens en constant construcció.

W: La force du bio-travail és un vídeo senzill en la seva forma i dur en el contingut. Perquè afecta. On estan les il·lusions? Para quin hem lluitat tant? Com era el somni? Val la pena tenir fills perquè acabin com nosaltres? Un retrat social i real de la situació de les parelles actuals on l'economia és el factor que dinamitza la vida. I on el treball és l'únic espai de comunicació. Perquè el pis aquesta sense mobles, sense records, sense presències...