El treball de l'artista Iratxe Jaio ens ofereix, a través de recursos assimilables al cinema documental i al reporterisme, una mirada enfrontada a situacions de conflicte d'arrell política, que no obstant això en la seva aparent senzillesa formal contribueix a una lectura que el torna complex i ho treu del lloc comú.

En aquest vídeo sobre el conflicte irlandès assistim al testimoniatge a càmera (a la manera dels reportatges televisius) d'una sèrie de personatges que, des d'òptiques molt diverses, ens ofereixen la seva visió particular del que passa allí: de tal manera que s'alternen en igualtat de condicions les veus d'aquells que ho viuen des de dins amb les d'aquells altres que ho coneixen d'una forma mitificada (el cas d'alguns joves bascos que tracten de trobar i subratllar les semblances del cas irlandès amb els de EuskalHerria), els que ho observen, com la visitant nord-americana, des de la desil·lusió d'enfrontar-se a les polítiques del quotidià (per exemple, en relació al paper summament tradicional dels dones dins de la societat catòlica irlandesa) i fins i tot amb la dels qui ho miren des d'una perspectiva conscientment turística.

En aquest sentit és especialment rellevant la reflexió que ens proposa aquest viatger espanyol que considera com la pràctica de "visites guiades" que realitzen alguns exmilitants de l'IRA pels diversos murals polítics no deixa de ser una manera d'"endolcir" o atenuar les conseqüències més dures del conflicte armat, convertint-ho en alguna cosa així com en un "parc temàtic" per a turistes: la "representació" com guareix simbòlica.