El lema de l'any 2019 en el World Press Photo va ser "les històries que importen". Com són aquestes històries que importen? De quina forma afecta el World Press Photo en la nostra percepció del dolor?

Quan involucrem el concepte "d'importància" estem categoritzant les històries que volem transmetre, i per la tant sabem, de davant mà, el públic al qual pot importar-li aquesta informació concreta; sabem els codis que usa la gent a la qual ens estem dirigint i per això ens atrevim a dir que hi ha "unes certes històries" que els importaran més.

Tot això es fa des d'un context estratègicament blanc i europeu que secciona i opera sobre -en la seva majoria- "històries" que els succeeixen a persones que, "casualment", són no-blanques.

Hi ha un acarnissament i exposició de la vida de persones no europees, un premi a la por i una recontinuació permanent de patrons com ara el paternalisme, el síndrome del salvador blanc i la perpetuació d'imaginaris i estereotips que només inflen l'ego de les persones que assisteixen a l'exposició.