L'arxiu d'HAMACA es va crear el 2007 amb l'entrada de 200 peces: es trobaven representades les principals obres i artistes de la història del vídeo d'àmbit estatal des dels anys 70. La selecció la va realitzar un comitè format per especialistes del mitjà.

L'arxiu té actualment més de mil treballs i s'amplia periòdicament amb l'entrada de les obres més recents dels artistes que ja consten al catàleg. Així mateix, es realitza una convocatòria bianual que un comitè d'experts selecciona nous artistes i produccions de l'audiovisual contemporani.

L'accés a gran part de l'arxiu HAMACA es pot consultar en línia. Aquest fet ha permès crear un espai per a la producció del coneixement i fomentar els processos de recerca i d'educació. L'arxiu HAMACA s'ha convertit en un lloc de consulta habitual sobre el vídeo per a molts usuaris i usuàries, tant artistes com a estudiants, comissaris i comissàries, institucions públiques i educatives i centres d'art.

Històric de comitès de selecció

Primer comitè de selecció: per seleccionar als autors/as i obres que es troben al catàleg HAMACA, en 2006 es va reunir a un comitè 8 experts (Susana Blas, Eugeni Bonet, Juan Guardiola, Esther Regueira, Fito Rodríguez, Jorge Luís Marzo, Lola Dopico i Virginia Villaplana) que van determinar qui consideraven que eren les artistes que a causa de la seva trajectòria, rellevància del seu treball i projecció devien formar part d'aquest catàleg inicial, 100 íntegrament. Les directrius que es van establir per a la selecció del primer comitè venien marcades per la intenció d'introduir aquells autors/as i aquelles obres que tinguessin un destacat caràcter històric i representatiu de la producció de vídeo independent des dels 70s fins a l'actualitat.

Segon comitè de selecció: a la fi del 2008 es va veure pertinent, tenint en compte la quantitat d'artistes que havien quedat fora del catàleg durant la primera selecció, tornar a convocar un concurs per ampliar-ho. Aquesta vegada el comitè d'experts ho va formar: Laura Baigorri, Chus Martínez, Pedro Jiménez i Gabriel Villota. Els criteris de selecció proposats en aquest cas partien de l'obertura d'una convocatòria pública per donar l'oportunitat a artistes més incipients que actualment estiguessin treballant en vídeo. El comitè, format per agents amb perfils molt diferents, va permetre ampliar el catàleg amb treballs des de disciplines més emergents com el vijing, el documental creatiu, el clip musical, etc.

Tercer comitè de selecció: l'any 2011 vam tornar a obrir una convocatòria d'inclusió de nous vídeos al catàleg d'HAMACA. El comitè d'experts format per Josetxo Cerdán, Nuria Enguita, Antoni Mercader i Aimar Arriola es va reunir durant el mes de Novembre per seleccionar fins a 50 vídeos del total de més de 450 obres participants. En aquesta edició de la convocatòria el Comitè va prevaler l'interès de les obres en si, al marge de la rellevància i trajectòria dels seus autors. A grans trets, van anar quatre les línies de força que van identificar com particularment vigents en molts dels treballs rebuts a convocatòria, i que els va interessar afavorir: el desplaçament de les gramàtiques del documental cap a contextos de significació més amplis; la consideració de la imatge fílmica i el vast àmbit del cinema en tant que arxiu; la reocupació feminista i queer de l'àmbit de la representació; i la reactivació des de l'art de certes pràctiques conceptuals dels 60, 70 i 80 en relació amb les estructures de significació, especialment el llenguatge.

Quart comitè de selecció: el quart comitè de selecció per al catàleg HAMACA en la seva edició de 2013, integrat per Miguel Fernández Labayen, Beatriz Herráez, Elena Oroz i Carlos Trigueros van seleccionar 33 vídeos d'un total de 421. A continuació el text redactat a 4 mans entre els 4 membres del comitè realitzant una valoració de la convocatòria: "Són vàries les línies de recerca detectades en molts dels projectes seleccionats. En primer lloc, l'interès per l'ús d'eines digitals —Facebook, Google, YouTube, Skype— i pràctiques domèstiques com a materials d'arxiu i fonts documentals. En aquesta línia, algunes peces exploren les possibilitats de la tecnologia digital per realitzar desmuntatges sense prejudicis, crítics i irònics d'obres clàssiques o per proposar reflexions sobre la seva (gairebé) il·limitada capacitat de registre, manipulació i, en conseqüència, potencial memorístic. En segon lloc, s'aprecia un interès creixent per l'ús de formats com el Súper 8 o el vídeo analògic, demostrant la vigència d'eines tecnològiques pretèrites per dialogar amb l'obsessió contemporània amb el progrés i la novetat. En tercer lloc, existeixen diverses relectures de les pràctiques performatives a partir de les seves relacions amb altres disciplines, com l'escultura o la fotografia. Finalment, des de l'àmbit artístic i documental, la presència de projectes de recerca i assajos audiovisuals que incorporen metodologies procedents d'àmbits com l'antropologia, la sociologia o la història.

Juntament amb aquestes preocupacions formals i temàtiques, cal assenyalar que bona part dels treballs que han concorregut en aquesta convocatòria estan signats per joves creadores que han presentat les seves primeres obres. Si bé en elles s'aprecia una inquietud estètica i una indagació formal —sovint amb els materials i temes més propers: l'arxiu digital o la pròpia subjectivitat— han quedat descartades en considerar-se pràctiques massa adscrites a diferents academicismes. Per tant, la selecció ha intentat trobar un equilibri entre la qualitat incipient, la capacitat d'establir un diàleg intergeneracional, la solidesa de les obres i certa maduresa artística i intel·lectual".

Altres vies d'actualització del catàleg HAMACA:

Durant aquests últims anys s'han buscat noves fórmules per introduir obres en l'arxiu aprofitant la confecció de programes sol·licitats a comissaris pel Cicle del Vídeo a la Gran Pantalla dut a terme en els Maldà. Als comissaris se'ls demanava que suggerissin noms que no es trobaven al catàleg i aquests passaven a formar part, sota el seu consentiment, de l'arxiu.

També hem inclòs nous vídeos a través del projecte Caras B del vídeo arte en España capitanejat per Nekane Aramburu i Carlos T. Mori. Aquest projecte, subvencionat pel AECID, pretén recuperar multitud de peces ignorades per diferents causes (autors desconeguts, que al seu moment no van tenir els mitjans per difondre el seu treball, peces oblidades en les prestatgeries, etc.) de la producció de videoart espanyol per generar un programa itinerant durant el 2011. HAMACA i Caras B van arribar a un acord a través del com HAMACA entrava els artistes triats alhora que portava la gestió de la itinerància del programa.